FEDAC Sant Andreu
Promoció 2017-2018
Alumnat de 4t d'ESO
Els inicis

Els incis de Can Fabra els trobem al 1837 amb la fàbrica creada per Ferran Puig i Gibert de qui parlarem més avall.

La Companyia Fabra i Coats neix el 1903, fruit de la fusió de la "Sociedad Anónima Sucesora de Fabra y Portbella" i el grup britànic J&P Coats Ltd. Totes dues empreses tenien la fàbriques prèvies a Sant Andreu de Palomar i a d'altres indrets de Catalunya i algunes d'aquestes fàbriques com el Vapor del Fil, estaven en funcionament des del segle XIX i va ser  pionera en l'ús de la màquina de vapor. La fàbrica va ser fundada per Ferran Puig i Gibert, associat a Jaume Portabella que es va desvincular del negoci més tard.

Puig i Gibert es va associar am Camil Fabra, el seu gendre, també vinculat a la indústria tèxtil catalana. La fàbrica anava creixent i s'anaven incporporant nous treballadors i experimentant amb nous productes. També es van produir noves aliances quan s'associen de nou amb la família Portabella agrupant 3 fàbriques, una a Manresa, una altra a Sant Andreu i una a La Sagrera.

Per la seva banda els fabricants d'Escòcia es van instal·lar a Catalunya el 1895 sent una de les primeres empreses estrangeres en invertir a la zona. 

El 1903 es va firmar a Manchester l'acord d'associació entre els Fabra i els Coats iniciant la "Compañía Anónima de Hilaturas de Fabra y Coats" 

Durant els primers anys el creixement va ser imparable, el 1911 ja tenien 922 màquines de filar, 380 telers mecànics, tintoreria, i una força elèctirca de 12 kw. Sant Andreu quedava al centre de la producció industrial tèxtil, només superats per Sant Martí.

Els diversos esdeveniments socials i polítics com les vagues del 1913 o l'inici de la Gran Guerra, van afectar la vida de la fàbrica, però, malgrat això seguia creixent i els seus productes rebent premis com els de l'Exposició Universal del 29.

La Guerra Civil

A causa de la Guerra Civil, milers d’empreses van haver de tancar i les que van subsistir, van haver de ser astuts i buscar alternatives per sobreviure en temps difícils.

 

A la Fabra i Coats van ser moments complicats, tant pels treballadors, com pels fundadors de la fàbrica, els Fabra. Un mes després que comencés la guerra, l’Agost del 1936, Lluís Fabra de Sentmenat, un dels directius de l’empresa, va ser assassinat per l’exèrcit republicà al carrer de l’Arrabassada, que està situat a la serra de Collserola. El director de la Fabra i Coats va ajudar a fugir en un vaixell anglès al cosí de Lluís Fabra. Al 12 de setembre de 1937, va deixar la ciutat l’últim director anglès.

 

Els directors de la planta de Barcelona que van poder escapar de les persecucions van fer les maletes i se’n van anar cap a Sevilla. Van restaurar la direcció de l’empresa per mitjà d’un acte notarial. Van enviar un escrit als clients de la zona nacional per comunicar-los sobre les circumstàncies i sol·licitar-los el pagament dels deutes, que no podien detallar, ja que els llibres de comptabilitat es trobaven a Barcelona. Més del 90% van respondre positivament a la seva demanda. Molts dels que no van respondre, estaven morts o desapareguts.

 

La planta de Torelló va estar tancada des del 19 de juliol del 1936 fins al 29 d’aquell mateix mes a causa de la declaració de la guerra. El director de la planta John Street va abandonar Espanya. El comitè d’empresa va encarregar-se de fer tot el que estava a les seves mans per fer que la maquinària seguís treballant i que hi hagués el mínim de baixes laborals, malgrat que hi havia una gran falta de cotó, de comandes, així com de problemes de transport i d’energia. Se sap, que en el Novembre de 1936 treballaven 438 persones, de les quals 327 eren dones.

 

A l’ajuntament de Sant Vicenç de Torelló va demanar a l’empresa en diverses ocasions  que donés permís a alguns treballadors perquè poguessin anar al servei militar, però que si tornaven, conservarien el lloc de treball.  A més, els hi va demanar que donessin el 5% de la nòmina per fer front a la greu situació del consell municipal, ressentida pels 400 refugiats que hi havia a la població. A Abril de 1938 la fàbrica va demanar a alguns treballadors que estiguessin preparats per construir trinxeres i refugi per la població.

 

Durant la guerra produïen 2.770 quilos de mitja setmanal de filats de cotó (una mica més d’¼ part del que elaboraven abans de la guerra) i hi treballaven 388 persones, un percentatge bastant baix si ho comparem amb les 430 persones que hi treballaven abans de la guerra. D’aquests treballadors, l‘empresa va elaborar un llistat d’aquells que eren “necessaris pel seu treball” i d’aquells que eren “susceptibles de movilització”, i que en qualsevol moment podien ser reclamats per les autoritats republicanes.

 

L’octubre de 1936, el Consell d’Economia de Generalitat va aprovar el Decret sobre la Col·lectivització de la indústria i el comerç a Catalunya. Al segon article del decret va establir la col·lectivització obligatòria de tota empresa que tingués un centenar de treballadors. Això va afectar la Maquinista, a la Fabra i Coats entre d’altres properes.

 

 

 

A la Fabra i Coats van intentar treballar amb normalitat durant el període de guerra, però van tenir nombrosos problemes: no tenien suficients provisions de matèries primeres a causa de la paralització total de les importacions, talls en el subministrament elèctric, la pujada de preus, la insatisfacció dels treballadors, entre altres problemes.

 

En una ocasió, la companyia va participar en una iniciativa de la Generalitat Republicana per fomentar les exportacions. El març del 1938 les autoritats van cordar amb la Unió Soviètica l’enviament de productes tèxtils acabats a canvi de cotó que els serviria per reprendre el negoci. A més d’això, les empreses que col·laboraven rebien diversos aliments. La Fabra i Coats hi va participar.


 

 

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now