top of page

​

La fàbrica de Borgonyà

Popularment era coneguda com la colònia dels Anglesos, malgrat l'origen escocès dels fundadors de la colònia, els Coats, els quals es van associar posteriorment amb els catalans Fabra.

 

L'origen escocès dels seus fundadors va conferir un caràcter britànic al conjunt urbanístic i es van començar a construir les cases del personal obrer i dels directius, a més d'una nova església, la Mare de Déu de Borgonyà.

 

La fàbrica va començar la seva activitat productiva l'any 1895, amb personal escocès que formava els treballadors locals.

 

Aviat es van obrir a la part residencial de la colònia establiments com una fonda, una carnisseria, una barberia i el Centre Recreatiu de Borgonyà, on, després de les llargues jornades laborals, els treballadors podien passar les estones lliures.

 

En 2 anys, ja hi havia 500 treballadors, però després de la guerra, es va reduir molt la xifra. Amb la crisi tèxtil, es van despatxar molts treballadors, llavors, la fàbrica va tancar definitivament les portes l'any 1999. Des d'aleshores, la part industrial és ocupada per empreses de diversos sectors i la part residencial ha esdevingut un poble amb personalitat pròpia.

La fàbrica de Panyos de Manresa

La fàbrica Can Miralda, més coneguda com la Fàbrica dels Panyos, es molt important històricament  degut a la seva antiguitat. Va ser construïda l’any 1826. És la fàbrica més antiga de Catalunya i d’Espanya que s’ha conservat amb les seves característiques originals. És una fàbrica de riu, que vol dir que en el moment de la seva construcció funcionava amb l’energia procedent d’una roda hidràulica moguda, en aquest cas, per l’aigua del riu Cardener.

La Companyia de Pau Miralda s’havia enriquit amb la producció de seda durant el segle XVIII i la fàbrica representa el pas a la nova indústria moderna i la introducció de la Revolució Industrial a Manresa. El 1822 ja estava fabricant filats i teixits de llana de qualitat –anomenats panyos—i el 1832 hi treballaven 500 obrers. Els panyos van tenir èxit, però no van poder competir amb la producció de Sabadell i Terrassa, fet pel qual l’any 1845 l’empresa es va orientar cap al cotó. El 1866 la va asquirir Manuel Portabella, i el 1884 es va fusionar amb Manuel Portabella y hijos i Camil Fabra y Compañia constituint per 3 milions de pessetes SA Sucesora de Fabra y PortabellaAl principi de la dècada de 1870 s’hi va instal·lar una turbina i el 1892 una màquina de vapor. El 1976 la fàbrica va aturar la seva activitat.

Can Mercader, Badalona

Va ser una gran fàbrica de tèxtil a filatura, Fabra i Coats, era coneguda per Can Mercader des de la seva fundació. Li van donar aquest nom, perquè el fundador de la fàbrica es deia Mercader. Aquesta important fàbrica estava situada entre la carretera de Madrid a França i, els carrers de Triomf i Jovellar.

 

Durant molts anys, l’activitat fabril fou extraordinària, sobretot en els anys de la guerra europea. Llavors van traspassar la fàbrica a l’empresa Fabra i Coats per què travessa una etapa dura.

 

En aquells tres anys turbulents i desordenats, l’empresa creà un economat amb articles de primera necessitat, on els treballadors de la fàbrica podien adquirir·los a preus més econòmics. Aquell economat va subsistir fins que la fàbrica tanca les portes.

 

En els anys 60 la direcció de l’empresa Fabra i Coats, determinà traslladar la fabricació a la gran fàbrica de Sant Andreu. Per tant, la fàbrica va estar abandonada uns anys, fins que la Caixa de Pensions per a la Vellesa la va comprar.

bottom of page