top of page

​

Sant Andreu dels 70 a l'actualitat

​

Sant Andreu sempre ha estat una zona més aïllada del que és el nucli urbà de Barcelona, malgrat que finalment es va incorporar com a un barri i districte més. Des de els anys 70 Sant Andreu ha canviat molt estèticament però sempre ha conservat el seu aspecte de poble, amb trets característics com els carrerons del casc antic o les dues esglésies que ha conservat al llarg dels anys, la de Sant Andreu de Palomar i la de Sant Pacià.

 

Al 1969 la rambla de Sant Andreu va ser arrasada, van talar tots els arbres, per convertir-se en una via ràpida de circulació, i des del primer moment es va iniciar la revindicació per la seva recuperació. És volia implantar una via rapida que enllacés una part alta de l’antic Sant Andreu amb el mar. Al 1994 es va recuperar la rambla.

 

Durant la dècada dels 70 es van produir una sèrie de modificacions en lo que respecta als polígons d’habitatge. L’any 1971 es va iniciar un projecte anomenat Meridiana Cero que consistia en dividir les hectàrees de l’antiga fàbrica Pegaso. Tres hectàrees i mitja van ser ocupades per una zona verda i una hectàrea i mitjà va ser destinada a una zona verda d’ús públic. La construcció del metro des de Fabra i Puig a Torras i Bages va durar molts anys i va produir nombroses esquerdes en les cases properes al seu recorregut, alguna es va haver d’enderrocar. Això i el mal estat general del barri va ser el detonant de la creació de l’Associació de veïns de Sant Andreu dealomar al 1971. Per últim, les res hectàrees i mitja restants es van fer servir per a construir una zona residencial.

 

Un esdeveniment important per al barri va ser la inauguració del Sant Andreu Teatre (SAT) Amb la intenció de ser un equipament amb un concepte cultural que proposava una programació professional en el camp del teatre, la dansa i la música. Però malauradament no va tenir èxit i el SAT va tancar les seves portes al 95. També en el 1970 es va inaugurar l’Estadi Municial Narcís Sala.

 

En el 1971 es va fundar el Club Natació Sant Andreu.

 

Al 1973 va ser el conflicte de l’empresa Bas y Cugueró, tèxtil, al 1978 va tancar. Les dones dels treballadors es van tancar a la parròquia per fer revindicacions laborals. La policia va haver de intervenir  amb detencions arbitràries i massives i mal tractaments.

 

Al 1979 es van realitzar les primeres eleccions democràtiques, a partir d’aquí es va començar a perfilar la participació ciutadana en la vida política i administrativa de la ciutat

 

Al 1981 va haver un intent de cop d’estat en l’estació de metro de La Sagrera que en pocs minuts va ser destrossada.

 

Al 1982 l’alcalde Narcís Serra va inaugurar l’antic cinema Imperial La Barraca.

 

Un altre canvi es va produir l’any 1984, el Patronat Municipal de l’habitatge va encetar la renovació total del barri de cases barates de Baró de Viver i es va fer la divisió definitiva en 10 districtes en el 1984, que va ser efectiva al 1985. La Meridiana va ser un element que va incidir profundament en la delimitació dels nous districtes. L’arquitecte Josep Emili Donato volia crear un barri o conjunt diferenciat dels habitatges fets a dècada dels trenta.

 

Al 1987 ETA va esclatar una bomba a l’aparcament de l’Hipercor amb 21 morts, això va causar una gran por en el poble.

 

Després de la transformació de Barcelona a causa dels Jocs Olimpics del 1992, a Sant Andreu es va iniciar plans per millorar.

Un dels plans que es van iniciar va ser el Pla especial Sant Andreu- Sagrera, amb els diferents  planejaments punruals que engloba:

  • Pla de vores

  • Pla especial d’ordenació i millora urbana de Trinitat Vella.

  • Pla especial de Reforma Interior (PERI) Bon Pastor

  • Pla d’infraestructures

  • Pla de vores del riu Besòs

 

(Aquests canvis permetràn una millor connexió entre barris i districtes)

 

Mentrestant, també es van dur a terme una sèrie d’actuacions concretes:

  • Transformació en bulevard de la Meridiana

  • Construcció del Parc Lineal sobre cobriment de la línia fèrria, des del Parc del Nus de la Trinitat fins a la plaça de les Glòries.

  • Segona fase de la transformació de la Meridiana

  • Centre de les arts (multicines i teatres)

  • Equipament de serveis (Sant Andreu)

 

El 16 de juliol de 1997 es va aprovar l’ Avantprojecte de la Carta Municipal en un Ple Extraordinari de l’Ajuntament de Barcelona. Va ser redactat per la Comissió de la Llei Especial de Barcelona. La Carta Municipal de Barcelona, és una llei i instrument al servei de la ciutat, que serveix per poder reconeixer més capacitats de decisions i autonomia. Un altre funció és definir els marcs en què l’Ajuntament actuarà en assumptes com els transport públic, l’habitatge, la salut, l’educació i la seguretat ciutadana entre altres. La llei estableix que l’acció de govern municipal ha de ser maximament propera al ciutadà i a més a més atorga a l’Ajuntament les eines necessaries per millorar l’eficàcia de les actuacions i enfortir la representació dels veïns.

bottom of page