FEDAC Sant Andreu
Promoció 2017-2018
Alumnat de 4t d'ESO

Introducció

Sant Andreu sempre ha sigut un barri amb història i des de que era un poble fins ara, ha patit molts canvis dels seus carrers i places.

Sant Andreu antigament era un poble a les afores de Barcelona. La seva riquesa principal era l’agricultura, ja que la terra era fèrtil gràcies a la terra d’al·luvió dipositada pel riu Besòs en temps prehistòrics. Aquesta plana era de regadiu, regada pel rec Comtal, sèquia que va ser construïda aproximadament l’any 945 per conduir l’aigua a Barcelona des de Montcada.Al segle XIV  ja es pot parlar de masies escampades per la demarcació del poble de Sant Andreu de Palomar, propietat d’una classe mitjana organitzada i independent. Cap a finals del segle XVIII i principis del segle XIX s’anaren formant els petits carrers al voltant del carrer Gran, eix principal i antiga via romana

El carrer que avui en dia es coneix com el passeig de Fabra i Puig, deu el nom al fundador i primer president de l’empresa Fabra i Coats, la fàbrica més important de Sant Andreu.

 Després del segle XX, el barri va patir reformes perquè el nucli administratiu, comercial i social del districte pogués ser accessible des de tots els punts d’aquesta. Els carrers eren estrets, poc transitables i amb problemes d’evacuació d’aigües. Així que es va obrir el carrer de Malats que connectava l’estació de mercaderies i els tallers del ferrocarril del Nord, la carretera de Ribes i la de Cornellà a Fogars de Tordera.

La plaça Orfila

La reformada i moderna plaça d’Orfila va ser, durant gairebé mil anys, la plaça central del poble aleshores independent de Sant Andreu de Palomar, fins que aquest municipi es va annexionar a la ciutat de Barcelona l’any 1897. Fins aleshores es coneixia com a plaça de la Constitució o de l’Església, però l’adhesió a la ciutat va comportar també el canvi de denominació. L’any 1907 es va rebatejar amb l’actual nom, en honor del metge menorquí Mateu Josep Orfila i Rotger.

Com a centre del poble que va ser, a la plaça hi havia l’antic ajuntament, actual seu del Districte, i està presidida per la parròquia de Sant Andreu de Palomar, un edifici neoclàssic iniciat l’any 1850 i enllestit el 1904.

La Casa Bloc

L’any 1905 es van fundar una companyia anònima que s’encarregava  d’assegurar que tots els treballadors cobressin una paga quan la necessitessin, també van oferir alguns préstecs i ajudes destinades al que eren les habitatges. A Sant Andreu, la Fabra i Coats va arribar a construir un total de 260 cases pels seus treballadors, bastant a prop de la fàbrica per facilitar el trasllat fins a la feina. Pels caps més importants es feien torres, per altres amb una mica menys de poder es feien pisos prop de la meridiana, i pels altres, cases normals molt a prop de la fàbrica.

Durant el segle XX a Sant Andreu del Palomar, es van construir un conjunt d’habitatges pels obrers, que aleshores encara vivien en barraques als barris industrials de Sant Andreu. Es van construir 200 habitatges, construits pels arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Jospep Torres Clavé.

 

En aquests pisos hi havia portes plegables, cuines econòmiques, safareig amb dutxa, separat del lavabo.

 

Aquests edificis formaven una gran essa, amb habitatges dúplex oberts a l’exterior, on entrava llum natural, sense patis interiors, fent que els pisos donessin a les dues bandes del carrer, fent que hi hagués una molt bona ventilació. També es va deixar espais per crear espais verds, però aquest projecte indicat per obrers, va acabar en la guerra civil sent pisos per a militars, vídues de guerres i policies nacionals.                                                                          

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now